Hammond Ideal nº 2

Les Hammond no portaven barres de lletres, ja que els tipus es troben en un sòcol intercanviable en forma de C, el que possibilitava fer servir diferents tipus i fonts de lletra en la mateixa màquina i adaptar-se a les especificitats de totes les llengües.

En prémer una tecla, la lletra es posicionava en el centre del carro.
Aquesta no colpejava directament contra el paper per efectuar la impressió. En el seu lloc, un martell accionat per un ressort exercia pressió sobre el revers del foli i l’empenyia contra la cinta i el caràcter per aconseguir la reproducció de la lletra.

En principi, James Bartlett va desenvolupar per les seves primeres unitats una disposició de teclat semicircular anomenada Ideal (Dhia-TENSOR). També adoptada per la Blickensderfer, situava les deu lletres més utilitzades a la fila més baixa el que permetia escriure més del setanta per cent de les paraules en anglès.